Posts in Category: Lírics

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

Data: Diumenge, 25 d'abril del 2021
Hora: 6:00 de la tarda
Lloc: Teatre Monumental

REPARTIMENT

JOSEP FADO, tenor

ALICIA FERRER, soprano.

XAVI FERNÁNDEZ, bariton.

Actors principals:

RAFAEL MIRALLES

MARC CALVO

ENRIC BOIXADERA

MONTSERRAT MIRALLES.

COR LA LÍRICA DE SANT ANDREU

ORQUESTRA CHALUMEAUX

XAVI DOLÇ, direcció musical

RAFAEL MIRALLES, coordinació general

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

Música de Rafael Martínez i Valls
Lletra de Lluís Capdevila i Víctor Mora
Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfònica titular

 Cançó d'amor i de guerra  sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d'abril del 1926 al Teatre Nou de Barcelona, i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Creada l'any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l'ideal, però la situació política feu que l'obra es prohibís abans de l'estrena. Sembla que aquest nom (l'ideal era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per l'autoritat, els autors de la sarsuela van decidir canviar-lo pel que ara coneixem.

Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres en català que més aviat va aconseguir representar-se.

Contextualitzat en una farga del Vallespir, l'any 1793, en plena Revolució Francesa. L'argument de l'obra es basa en la història d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d'un inesperat encontre amb l'infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi.

DON JOAN DE SERRALLONGA

 

 

 

Data: Diumenge, 25 d’octubre del 2020
Hora: 6:00 de la tarda
Lloc: Teatre Monumental

DON JOAN DE SERRALLONGA

Lletra de Victor Balaguer
Música d’Enric Morera
Adaptació de Francesc Pujols

Drama original en castellà de VÍCTOR BALAGUER (1858), traduïda al català per Conrad Roure i Bofill.
Arranjament en obra lírica de FRANCESC PUJOLS (1922)
Adaptació Montse Miralles (2020)

Sarsuela catalana estrenada el 7 d’octubre del 1922 al Teatre Tívoli de Barcelona

L'acció se situa en temps de Felip IV en plena època del bandolerisme català entre els bàndols dels “nyerros” i els “cadells”. Don Joan de Serrallonga, del bàndol del “nyerros” va haver de exiliar-se a França després d’haver matat a en Feliu de Torrelles però torna a Barcelona perquè esta enamorat de Joana de Torrelles, cosina de la seva víctima. El bàndol del “nyerros” estava capitanejada pel Fadrí de Sau. En aquestes lluites es produeixen morts a les dues parts, acabant amb la protagonista.

Els “nyerros” i els Cadells” eren dues bandes armades amb cert punt polític que s’enfrentaven a Catalunya, a vegades es confonia amb bandolerisme, recolzant-lo o recolzant-se amb ell; els “nyerros” estaven més pròxims a la noblesa i defensaven els drets senyorials, els “cadells” lluitaven pels drets del poble.

REPARTIMENT

Don Joan de Serrallonga
Donya Joana de Torrelles
El Fadrí de Sau
Don Bernad de Serrallonga
Don Carles de Torrelles
Don Salvi Fontanelles
Don Lluís de Montblanc
Eulària
El marxant
Veu estudiant

MERIN COR  I Orquestra Associació musical

Producció, projeccions i vestuari:

Il·luminació

Direcció cor

Direcció escènica

Direcció musical

Coordinació

Lluís Sintes
Mireia Dolç
Jesús Piñeiro
Juan Carlos Esteve
Marc Calvo
Albert Estengre
Rafael Miralles
Montse Miralles
Sergi Pardo
Felix Merino

CHALUMEAUX

RAFATÓ TEATRE

Sergi Pardo

FELIX MERINO

MONTSE MIRALLES

XAVIER DOLÇ

RAFAEL MIRALLES

LA CANCIÓN DEL OLVIDO

 

 

 

Data:  Diumenge, 30 de maig del 2021
Hora:  6:00 de la tarda
Lloc:  Teatre Monumental

LA CANCIÓN DEL OLVIDO

Lletra de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw
Música de José Serrano
Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfònica titular

 L'acció d'aquesta deliciosa obra es desenvolupa a l'antic Regne de Nàpols, el 1799. Rosina, jove princesa romana, s'ha enamorat de Leonello, capità audaç i aventurer, a qui ve seguint des de Roma. Leonello té concertada una cita amb Flora Goldini, cel·lebre cortesana. Rosina s’asseventa, i gelosa, vol impedir l'entrevista, per a això es val de Toribio, un pobre músic, al qual vesteix de gran senyor i s’introdueix a la casa de Flora. Quan Leonello arriba a la cita, Rosina en la seva disfressa de patge, li adverteix que la plaça ja està ocupada per un altre, i li suggereix venjar-se conquistant a l'esposa del seu rival. Li cita per a les deu a la casa de Rosina.

Acudeix Leonello, presumptuós. Ja en gales de dona Rosina fingeix dormir i l'aventurer Capità queda enamorat de la seva bellesa. Desperta Rosina i en un apassionat duo Leonello es confessa enamorat, aquesta vegada de veritat, però Rosina fingeix no creure, fins que ja segura del seu amor, li confessa tota la farsa.

LA CORTE DE FARAÓN

 

 

 

 

Data: Diumenge, 28 de febrer del 2021
Hora: 6:00 de la tarda
Lloc: Teatre Monumental

REPARTIMENT

Xavi Fernández i Alberto Cazes, baritons

Mireia Dolç i Nuria Lamas, sopranos

Vicent Esteve, tenor,

Rafa Miralles i Marc Calvo, actors

COR LÍRIC CLOT TEATRE

ORQUETRA AULA LÍRICA

BALLET ISA MOREN

Xavi Dolç, director musical,

Rafa Miralles, coordinació general

LA CORTE DE FARAÓN

Llibret de Guillermo Perrin i Miguel de Palacios
Música de Vicente Lleó

Opereta bíblica en dos actes i buit quadres, estrenada el 21 de gener del 1910 al Teatre Eslava de Madrid.

La trama s’inicia en una gran plaça de la ciutats egípcia de Menfis, engalanada per una festa, on hi ha el Faraó i la seva esposa la Reina, en unió del poble d’Egipte, aclamen al general Putifar, victoriós en la guerra contra Síria. El Gran Sacerdot presenta a Lotha, una casta donzella de Tebas que ha estat elegida com a esposa de Putifar. Aquest amaga la seva preocupació, pel fet que una fletxa l’ha ferit en una de les seves parts corporals imprescindible per la consumació del matrimoni. Al quedar deserta la plaça, apareixen uns ismaelites que es dirigeixen al mercat a vendre a José, un jove hebreu. El seu aspecte commou a Selhà i Setí que decideixen comprar-lo per fer-ne un ajudant de cuina del seu senyor Putifar.

En el Palau de Putifar es presenten tres vídues disposades a donar-los consells a la núvia Lotha. Però quan Putifar es troba a soles amb ella, davant la sorpresa de la jova, el marit es manté a distància, explicant-li les seves batalletes, així fins que toques diana que l’obliga assistir a les seves obligacions mil,itars, deixant a José encarregat d’entretenir-la.

Lotha s’encapritxa de José a qui no li queda més remei que fugir, després que la indignada Lotha li arranqui la capa. Se sent rebutjada i l’acusa d’intentar deshonrar-la, mostrant com a proba la capa. Lotha demana justícia a el Faraó, però la Reina abstreta per la gentilesa de José, no vol que s’el castigui molt durament. L’esclau explica la seva versió i la Reina està disposada a comprar-lo i destinar-lo al seu servei davant l’enèrgica negativa de Lotha. La discussió entre les dones espanta al jove que, veient novament en prerill la seva castedat, i ara per partida doble.