Posts By Foment Mataroní

LA VERDAD

Dijous, 20 de febrer del 2020
8:15 del vespre (V.O.S.E.)

Título original: La vérité (The Truth)

Año: 2019
Duración: 106 min.
País: Francia Francia

Dirección: Hirokazu Koreeda
Guión: Hirokazu Koreeda, Léa Le Dimna
Música: Alexei Aigui
Fotografía: Eric Gautier

Reparto:
Catherine Deneuve, Juliette Binoche, Ethan Hawke, Clémentine Grenier, Manon Clavel, Alain Libolt, Christian Crahay, Roger Van Hool, Ludivine Sagnier, Laurent Capelluto, Maya Sansa, Jackie Berroyer, Sébastien Chassagne, Helmi Dridi, Virgile M'Foilou, Zoé Van Herck, Hannah Castel Chiche, Mailys Dumon, Damien Dorsaz, Claude Schmitz

Productora: Coproducción Francia-Japón; 3B Productions / Bun-Buku / MI Movies / France 3 Cinéma / Garidi Films
Género: Drama | FamiliaCine dentro del cine

Sinopsis:
Fabienne es una de las grandes estrellas del cine francés, una actriz que reina entre los hombres que la aman y admiran, pero en su mundo interior tiene grandes conflictos con Lumir, su hija. Lumir viaja con su marido e hija a París cuando se publican las memorias de su madre. El encuentro no tardará en convertirse en enfrentamiento: se revelarán verdades, se ajustarán cuentas, se hablará de amor y de resentimiento. (FILMAFFINITY)

Premios
2019: Festival de Venecia: Sección oficial (película inaugural)

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

Data: Diumenge, 26 d'abril del 2020
Hora: 6:00 de la tarda
Lloc: Teatre Monumental

REPARTIMENT

JOSEP FADO, tenor

ALICIA FERRER, soprano.

XAVI FERNÁNDEZ, bariton.

Actors principals:

RAFAEL MIRALLES

MARC CALVO

ENRIC BOIXADERA

MONTSERRAT MIRALLES.

COR LA LÍRICA DE SANT ANDREU

ORQUESTRA CHALUMEAUX

XAVI DOLÇ, direcció musical

RAFAEL MIRALLES, coordinació general

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

Música de Rafael Martínez i Valls
Lletra de Lluís Capdevila i Víctor Mora
Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfònica titular

 Cançó d'amor i de guerra  sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d'abril del 1926 al Teatre Nou de Barcelona, i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Creada l'any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l'ideal, però la situació política feu que l'obra es prohibís abans de l'estrena. Sembla que aquest nom (l'ideal era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per l'autoritat, els autors de la sarsuela van decidir canviar-lo pel que ara coneixem.

Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres en català que més aviat va aconseguir representar-se.

Contextualitzat en una farga del Vallespir, l'any 1793, en plena Revolució Francesa. L'argument de l'obra es basa en la història d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d'un inesperat encontre amb l'infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi.

DON JOAN DE SERRALLONGA

Data: Diumenge, 25 d’octubre del 2020
Hora: 6:00 de la tarda
Lloc: Teatre Monumental

DON JOAN DE SERRALLONGA

Lletra de Victor Balaguer
Música d’Enric Morera
Adaptació de Francesc Pujols

Sarsuela catalana estrenada el 7 d’octubre del 1922 al Teatre Tívoli de Barcelona

L'acció se situa en temps de Felip IV en plena època del bandolerisme català entre els bàndols dels “nyerros” i els “cadells”. Don Joan de Serrallonga, del bàndol del “nyerros” va haver de exiliar-se a França després d’haver matat a en Feliu de Torrelles però torna a Barcelona perquè esta enamorat de Joana de Torrelles, cosina de la seva víctima. El bàndol del “nyerros” estava capitanejada pel Fadrí de Sau. En aquestes lluites es produeixen morts a les dues parts, acabant amb la protagonista.

Els “nyerros” i els Cadells” eren dues bandes armades amb cert punt polític que s’enfrentaven a Catalunya, a vegades es confonia amb bandolerisme, recolzant-lo o recolzant-se amb ell; els “nyerros” estaven més pròxims a la noblesa i defensaven els drets senyorials, els “cadells” lluitaven pels drets del poble.

LA CANCIÓN DEL OLVIDO

Data:  Diumenge, 24 de maig del 2020
Hora:  6:00 de la tarda
Lloc:  Teatre Monumental

LA CANCIÓN DEL OLVIDO

Lletra de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw
Música de José Serrano
Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfònica titular

 L'acció d'aquesta deliciosa obra es desenvolupa a l'antic Regne de Nàpols, el 1799. Rosina, jove princesa romana, s'ha enamorat de Leonello, capità audaç i aventurer, a qui ve seguint des de Roma. Leonello té concertada una cita amb Flora Goldini, cel·lebre cortesana. Rosina s’asseventa, i gelosa, vol impedir l'entrevista, per a això es val de Toribio, un pobre músic, al qual vesteix de gran senyor i s’introdueix a la casa de Flora. Quan Leonello arriba a la cita, Rosina en la seva disfressa de patge, li adverteix que la plaça ja està ocupada per un altre, i li suggereix venjar-se conquistant a l'esposa del seu rival. Li cita per a les deu a la casa de Rosina.

Acudeix Leonello, presumptuós. Ja en gales de dona Rosina fingeix dormir i l'aventurer Capità queda enamorat de la seva bellesa. Desperta Rosina i en un apassionat duo Leonello es confessa enamorat, aquesta vegada de veritat, però Rosina fingeix no creure, fins que ja segura del seu amor, li confessa tota la farsa.

LA CORTE DE FARAÓN

Data: Diumenge, 29 de març del 2020
Hora: 6:00 de la tarda
Lloc: Teatre Monumental

REPARTIMENT

Xavi Fernández i Alberto Cazes, baritons

Mireia Dolç i Nuria Lamas, sopranos

Vicent Esteve, tenor,

Rafa Miralles i Marc Calvo, actors

COR LÍRIC CLOT TEATRE

ORQUETRA AULA LÍRICA

BALLET ISA MOREN

Xavi Dolç, director musical,

Rafa Miralles, coordinació general

LA CORTE DE FARAÓN

Llibret de Guillermo Perrin i Miguel de Palacios
Música de Vicente Lleó

Opereta bíblica en dos actes i buit quadres, estrenada el 21 de gener del 1910 al Teatre Eslava de Madrid.

La trama s’inicia en una gran plaça de la ciutats egípcia de Menfis, engalanada per una festa, on hi ha el Faraó i la seva esposa la Reina, en unió del poble d’Egipte, aclamen al general Putifar, victoriós en la guerra contra Síria. El Gran Sacerdot presenta a Lotha, una casta donzella de Tebas que ha estat elegida com a esposa de Putifar. Aquest amaga la seva preocupació, pel fet que una fletxa l’ha ferit en una de les seves parts corporals imprescindible per la consumació del matrimoni. Al quedar deserta la plaça, apareixen uns ismaelites que es dirigeixen al mercat a vendre a José, un jove hebreu. El seu aspecte commou a Selhà i Setí que decideixen comprar-lo per fer-ne un ajudant de cuina del seu senyor Putifar.

En el Palau de Putifar es presenten tres vídues disposades a donar-los consells a la núvia Lotha. Però quan Putifar es troba a soles amb ella, davant la sorpresa de la jova, el marit es manté a distància, explicant-li les seves batalletes, així fins que toques diana que l’obliga assistir a les seves obligacions mil,itars, deixant a José encarregat d’entretenir-la.

Lotha s’encapritxa de José a qui no li queda més remei que fugir, després que la indignada Lotha li arranqui la capa. Se sent rebutjada i l’acusa d’intentar deshonrar-la, mostrant com a proba la capa. Lotha demana justícia a el Faraó, però la Reina abstreta per la gentilesa de José, no vol que s’el castigui molt durament. L’esclau explica la seva versió i la Reina està disposada a comprar-lo i destinar-lo al seu servei davant l’enèrgica negativa de Lotha. La discussió entre les dones espanta al jove que, veient novament en prerill la seva castedat, i ara per partida doble.

NEXUS PIANO DUO

Data: Diumenge, 29 de novembre del 2020
Hora: 6:30 de la tarda

Foment Mataroní. Espai F

NEXUS PIANO DUO

AIRES AMERICANS

Mireia Fornells Roselló
Joan Miquel Hernández Sagrera

"... tocar a quatre mans és per a tot pianista un moment d’exaltació: un està seduït per la polifonia rica i les dinàmiques il·limitades del seu instrument. És una delícia, doncs, veure néixer l'entesa de dos músics tenint les mateixes exigències tècniques, compartint i sobrepassant els límits del piano..."

 “Quatre mans i un sol esperit” (X. Chavarria a RMC) podria molt bé definir el pianisme exquisit al qual arriben aquests dos intèrprets que es converteixen en un de sol quan toquen junts.

 Paral·lelament a una brillant activitat concertística per separat, i després de coincidir a les aules del Conservatori de Sant Petersburg amb el mestre Leonid Sintsev, decideixen abordar la música per a duet de pianos, un repertori ric i extens que explora totes les capacitats tímbriques i expressives de l’instrument, arribant a una complicitat quasi orquestral.

Aquest dos músics, premiats en diversos concursos d’àmbit internacional, s’han sentits atrets des d’un principi per la música contemporània dels nostres temps, cosa que s’ha reflectit en la col·laboració estreta amb els compositors més destacats de casa nostra i en l’estrena de diferents obres que els han estat dedicades.

Les seves propostes, que abracen les principals obres mestres del repertori, han tingut una gran acollida, i  les seves interpretacions un èxit aclaparador  per part del  públic i de la crítica entesa.

DVORAK QUINTET

Data: Diumenge, 4 d’octubre del 2020
Hora: 6:30 de la tarda

Foment Mataroní. Espai F

DVORAK QUINTET

Carles Marigó​, piano
Maria Florea i Marta Cardona, violins
Jordi Roure, viola
Oscar Alabau, cello

Aquest concert presenta dues de les obres més apassionants de la música clàssica, el Trio Nocturn en Mi bemoll major de Franz Schubert i el Quintet per a piano número 2 en La major d'Antonín Dvorák.

La primera obra és considerada una autèntica joia que conté en la seva malenconia romàntica les virtuts que han fet de Schubert un dels compositors més rellevants de la història. Per la segona part, es proposa una obra en que Dvorák posa de manifest l'admirable habilitat per crear obres que exhalen els típics girs i ritmes de la música folklòrica, d’exaltada bellesa, refinament estructural, amplitud emocional i amb la profunditat pròpia d'una obra mestra.

AL MAR MARAGALL

Data: Diumenge, 20 de setembre del 2020
Hora: 6:30 de la tarda

Foment Mataroní. Espai F

“AL MAR MARAGALL”

Poètic Trio

Anna Martínez

Onze poemes, onze cançons que ens porten a un intens i dolç passeig per colors, olors i sons plens d'essència mediterrània.

 El poeta Joan Maragall va ser un enamorat del Mar, i des de la seva casa al Maresme, va escriure “Vistes al Mar” i “Seguit de Vistes al Mar” on descriu la seva admiració i captivació pel paisatge marítim i la seva calma, d'una manera quasi mística.

Anna Martínez ha musicat onze poemes de Joan Maragall sobre el Mar i acompanyada del seu grup POETIC TRIO (veu, guitarra, violoncel, percussió i efectes sonors), fusionant poesia amb diferents estils musicals, clàssics i moderns: bossa nova, valset mariner, pop, folk...

L’espectacle té una durada de 75’ i va acompanyat  d’imatges (amb textos) projectades sobre la temàtica de cada poema,  que converteix el Concert en una Performance moderna i molt atractiva.

Anna Martínez té al darrera una llarga carrera professional com a cantant i guitarrista. Amb veu de soprano lírica lleggera  i amb coneixements de cant modern, ens ofereix aquesta proposta actual i singular: la transformació de les paraules en melodies i els poemes en cançons.

EMILI VENDRELL

Data:    Diumenge, 21 de juny del 2020
Hora:    6:30 de la tarda

Foment Mataroní. Espai F

EMILI VENDRELL

Roger Padullés - tenor
Josep Surinyac - Piano
Ferran Frauca- actor

Un recorregut per la gran versatilitat d’Emili Vendrell: des de cançó popular, fins a Beethoven, passant per lieder de Schumann, així com d’innombrables sarsueles.

Un actor acompanyarà l’espectador per un passeig per la vida del tenor marcada per la condemna per “rojo”, “separatista”, “propagandista” i “masón”, amb la banda sonora real i en directe.

l tenor català Roger Padullés ha creat un espectacle per commemorar els 125 anys del naixement d’Emili Vendrell. Emili Vendrell, la veu del poble es va estrenar el 5 d’abril passat al Teatre Principal de Valls, es va repetir a Sallent i va viure aquest estiu dues representacions més. El 29 de juliol es va gaudir d’una nova representació al Juliol de Música i Poesia de Balaguer i el 28 d’agost al Musicant de Campllong.

Roger Padullés, que ha realitzat una recerca entorn de la figura del tenor Emili Vendrell i ha rescatat de l’oblit algunes de les cançons que d’intèrpret català cantava tot sovint als seus concerts, ha creat una petita dramatúrgia per presentar el personatge mitjançant la figura d’un actor, Ferran Frauca. La proposta musical és un recorregut per la gran versatilitat d’Emili Vendrell: des de la cançó popular fins a Wagner, passant per lieder de Schubert, Schumann, Beethoven, així com d’innombrables sarsueles. Padullés compta amb el suport musical del pianista Josep Surinyac, que l’acompanya al llarg de tot el concert.

Parlem amb ell perquè ens expliqui com neix el seu interès per Emili Vendrell i per què és important recordar aquesta figura.

Repertori.
Un recull eclèctic responent a la gran versalitat del tenor homenetjat

“Doña Francisquita”; Por el humo se sabe donde está el fuego
 “Cançó del lladre”
 “Cançó de la Moreneta”
“Cançó de grumet”
“Plor de la tórtora”
“Amor nou, vida nova”
“No et duc rancor”
“Don Joan de Serrallonga”; Jo vull morir amb ell
“Pel teu amor”; Cançó d’en Blai
“L’emigrant”

A. Vives: 
J. Sánchez Marraco
A. Nicolau
E. Toldrà
F. Alió
L. van Beethoven
R. Schumann
E. Morera
J. Ribas
A. Nicolau

OBAC ENSEMBLE

Data:    Diumenge, 3 de maig del 2020
Hora:    6:30 de la tarda

Foment Mataroní. Espai F

L'OBAC ENSEMBLE

Isabel Fèlix, piano
Joan Estellés, clarinet
Helena Caballero, flauta

Ensemble és un terme que pren força a la llarga del segle XX per la multiplicitat de les formacions, i dona cabuda a un nou ventall de combinació tímbrica, que atorga el caràcter i ambientació necessaris per la expressió de les idees.

L’Obac presenta un collage d’obres en que aquesta recerca del color, la sonoritat i el virtuosisme estan molt presents. Un repertori que mostra l’eclecticisme d’una època.

La Fantasia és una peça instrumental en què la improvisació i la imaginació del compositor s'anteposen a estils i formes convencionals, permetent una major expressivitat musical.

El terme fantasia d'òpera el van utilitzar Liszt i altres compositors aplicat a peces virtuosístiques basades en temes procedents d'una òpera, un exemple és la Fantasia sobre La Traviata de Giuseppe Verdi.

Gairebé com si haguéssim recuperat l'orquestra d'òpera en el seu moment més intimista, cada instrument aconsegueix erigir-se ara davant de la fossa de teatre i submergir-nos en el món de les llotges, les butaques i el públic embadalit davant l'espectacle. No deixa de ser interessant aquest retorn a l'orquestra des del piano, sens dubte l'instrument més proper a l'orquestra per tants motius, ni que siguin els instruments de vent més semblants a la veu humana, els que facin les vegades de cantant. La distinció entre el que és instrumental i vocal, després de tot, no està tan clara.

PROGRAMA

Fantasia de la Traviata de G. Verdi per a clarinet i piano

Fantasia brillant sobre sobre temes de Carmen de Bizet per a flauta i piano

Duo sobre temes de Norma de Bellini per a clarinet, flauta i piano

Fantasia de Don Carlos de G. Verdi per a clarinet, flauta i piano

Donato Lovreglio

François Borne

Ernesto Cavallini

Giovanni B. Pagnoncelli