Posts By Foment Mataroní

DIOS MIO ¿PERÓ QUE TE HEMOS HECHO… AHORA?

Dissabte, 1 de febrer
6:00 de la tarda

Diumenge, 2 de febrer
6:00 de la tarda

Dilluns, 3 de febrer
6:00 de la tarda (sessió de l'espectador)

Título originalQu’est-ce qu’on a encore fait au bon Dieu?

Año: 2018
Duración: 99 min.
País: Francia Francia

Dirección: Philippe de Chauveron
Guión: Guy Laurent, Philippe de Chauveron
Música: Marc Chouarain
Fotografía: Stéphane Le Parc

Reparto:
Christian Clavier, Chantal Lauby, Ary Abittan, Medi Sadoun, Frédéric Chau, Noom Diawara, Frédérique Bel, Julia Piaton, Émilie Caen, Élodie Fontan, Pascal N'Zonzi, Salimata Kamate, Tatiana Rojo, Claudia Tagbo, Hedi Bouchenafa, Loïc Legendre, Patson, Gilles Cohen, Philippe Beglia, Marie-Hélène Lentini, Michel Emsalem, Christelle Burger, Matthieu Burnel

Productora: Les Films Du Premier / TF1 Films Production
Género: Comedia | SecuelaFamilia

Sinopsis:
Claude y Marie Verneuil, que pasaron un mal rato cuando tuvieron que hacerse a la idea de que sus cuatro hijas se casaban con maridos de origen extranjero, aunque acabaron aceptándolo, atraviesan de nuevo una crisis. Los cuatro yernos, Rachid, David, Chao y Charles, han decidido irse de Francia por motivos distintos. Los Verneuil se ven ya viviendo en el extranjero...

LA MATERNITAT D’ELNA

Data:    Diumenge, 5 de juliol del 2020
Hora:    6:00 de la tarda
Lloc:    Teatre Monumental

LA MATERNITAT D'ELNA (Versió òpera)

Música i llibret de Martí Carreras Almar

 La Maternitat d’Elna és un projecte que recupera l’esperit crític social i de reflexió de l’òpera com a art, enllaçant una funció que ha cultivat en determinats contextos i títols al llarg de la seva història.

Dues mares embarassades exiliades durant la Guerra Civil espanyola s’estableixen a la Maternitat d’Elna. Aquesta institució humanitària fundada el novembre del 1939 per la infermera suïssa, Elisabeth Eidenbenz que va facilitar el naixement de 597 nen i nenes.

L’Acadèmia de Belles Arts va acollir-ne una versió reduïda per a piano i solistes, sense les parts corals (cor mixt i infantil) i d’orquestra sola. La posada en escena comptar amb el vestuari de Maria Marquès, i direcció escènica de l’actriu de doblatge Montserrat Miralles, i un videomuntatge amb imatges que completen la música

Laura:              Laura Brasó
Elisabeht:        Helena Ressurreiçao
Nisele:             Anna Farrés
Abel:                Joël Ruiz

Direcció musical:        Alfons Reverté
Direcció escènica:       Montse Miralles
Vestuari:                      Maria Marquès
Il·luminació:                Lucas Tornero

JO ET PRESENTIA

Data:    Diumenge, 31 de maig del 2020
Hora:    6:00 de la tarda
Lloc:    Casal Aliança

JO ET PRESENTIA

El moviment romàntic de finals de segle XIX abandona el classicisme per buscar la representació apassionada dels sentiments utilitzant la melodia com a element principal.

Un dels sentiments que més s'ha conreat tant en la música com en la literatura romàntica ha estat precisament l'amorós. Amb aquest programa hi retratem l'amor que s'insinua, el desig, l'enyorança i fins i tot la buidor per la pèrdua de l'ésser estimat. És un recorregut sensible que repassa diferents cares de l'amor, però on sempre hi és recordada, pressentida, la persona estimada.

L’espectacle que presentem consta de música, poesia i dansa, tres disciplines amb les que hem volgut trobar l’equilibri per expressar l’essència del romanticisme.

Les Cançons gitanes de Johannes Brahms (1833-1897) a Alemanya i les Cançons bavareses d’Edward Elgar (1857-1934) a Anglaterra ens han servit de context per mostrar així mateix la música catalana d’Eduard Toldrà(1895-1962) i Frederic Mompou (1893-1987).

Aquestes peces per a cor s’alternen amb els Valsos poètics per a piano d’Enric Granados (1867-1916), de marcat caràcter romàntic, i amb els poemes de dues dones catalanes, les quals hem volgut homenatjar: Montserrat Abelló (1918-2014) - en el centenari del seu naixement - i Maria Mercè Marçal (1952-1998). Obren i tanquen el concert, poemes de Josep Janés i Olivé (1913-1959) , del seu poemari: El combat del somni.

 El fil del concert és conduit per una ballarina que ens deixa pressentir tots aquests sentiments subtils.

 

NUM3ROS

Data:    Dissabte, 7 de març del 2020
Hora:    7:30 de la tarda
Lloc:    Ateneu Fundació Iluro

LA MÚSICA I ELS NÚMEROS

Com a complement a l’exposició !NUM3ROS! que tindrà lloc a l’Ateneu de la Fundació Iluro a Mataró durant la primavera 2020, proposem un espectacle de música i paraula molt especial, amb la participació d’un quartet de corda de solistes de l’OSV + un actor/narrador, que girarà al voltant de la relació entre les matemàtiques i la música, amb unes obres musicals d’autors molt coneguts de tots els temps (Bach, Mozart, Beethigven, Bartok...etc) que serviran per il·lustrar els textos divulgatius sobre

 Relació Mozart-Newton:
Ambos genis compartien el mateix interès per la simetria i la similitud de reaccions a una acció. Mozart era el compositor predilecte d'Einstein qui creia que existia una relació entre le pensament científic i la creativitat musical.

 La irracionalitat d'un número en dues B musicals (Beethoven i Bartok)

L'aparició conscient i inconscient de la proporció àuria en obres de Beethoven i Bartok

 Jugant amb Xenaquis
Teoria de Jocs utilitzada pel compositor Xenaquis en les seves obres.

Bach quàntic
Alguns teòrics apunten que 2 aspectes de la física quàntica tenen molt a veure amb la música:

1) Context: Una melodia no és bella o lletja la música no és bona ni dolenta per se sinó que es la persona com a context qui determina les seves propietats.

2) No- composicionalitat: Escoltar dues melodies alhora causa un efecte diferent que escoltar-les per separat. És a dir, en combinar dos objectes diferents en resulta un altre objecte. El contrapunt en obres de Bach és un bon exemple.

CARMEN

Data:    Diumenge, 23 de febrer del 2020
Hora:    6:00 de la tarda
Lloc:    Teatre Monumental

Lletra d’Henri Meilhac– Música de Georges Bizet

Després de l'èxit obtingut l'any passat amb l’òpera "La Traviata", aquest any el Sr. Roberto Laborda ens porta una altre representació que no us deixarà indiferents.

CARMEN de Georges Bizet, és una de les òperes més reconegudes i representades a nivell mundial. La seva meravellosa música, penetrant i seductora, és una combinació de diferents estils que van dels del més clàssic romanticisme francès a les més boniques melodies inspirades en el folklore espanyol. Poques operes emocionen al públic com ho fa aquest obra.

Versió escenificada
Una gran producció amb mes de 60 artistes en escena: Orquestra, Solistes, Cor i Ballet.
Orquestra Metropolitana de Barcelona
Direcció: Mestre Roberto Laborda
Direcció d’Escena: Carlos Reyes

Repartiment
Carmen: Maria Melnychyn
Micaella: Romina Krieger
Don José: Facundo Muñoz
Escamillo: Lluís Sintes
Cor i Ballet Metropolitano de Barcelona

KATIUSKA

Data:    Diumenge, 22 de novembre
Hora:    6:00 de la tarda
Lloc:    Teatre Monumental

Llibret de E. González del Castillo i Manuel M. Alonso
Música de Pablo Zarozábal

 Katiuska, la mujer rusa, és una opereta en dos actes, en prosa i vers, amb música de Pablo Sorozábal i llibret de Emilio González del Castillo (1882–1940) y Manuel Martí Alonso . Es va estrenar el 28 de gener de 1931 en el Teatre Victòria de Barcelona.

És la primera obra lírica de Sorozábal. Encara que algunes vegades Katiuska la mujer rusa és classificada com a sarsuela, és considerada més aviat com una opereta. Es considera que amb aquesta classificació, s’expressa que és una obra lírica de un to més lleuger.

El títol tenia de ser Katiusca a seques, però ja havia estat registrat per un altra autor, i el títol va acabar sent Katiusca la mujer rusa; després per motius polítics, va ser primer La Rusia roja i després de la guerra civil es va quedar com a Katiuska a seques.

Els temes de Katiuska, especialment la romança del baríton “La mujer rusa”, el duo de la soprano i baríton “Somos dos barcas” o el fox-trot “A París me voy” es van fer molt populars.

LA VERDAD

Dijous, 20 de febrer del 2020
8:15 del vespre (V.O.S.E.)

Título original: La vérité (The Truth)

Año: 2019
Duración: 106 min.
País: Francia Francia

Dirección: Hirokazu Koreeda
Guión: Hirokazu Koreeda, Léa Le Dimna
Música: Alexei Aigui
Fotografía: Eric Gautier

Reparto:
Catherine Deneuve, Juliette Binoche, Ethan Hawke, Clémentine Grenier, Manon Clavel, Alain Libolt, Christian Crahay, Roger Van Hool, Ludivine Sagnier, Laurent Capelluto, Maya Sansa, Jackie Berroyer, Sébastien Chassagne, Helmi Dridi, Virgile M'Foilou, Zoé Van Herck, Hannah Castel Chiche, Mailys Dumon, Damien Dorsaz, Claude Schmitz

Productora: Coproducción Francia-Japón; 3B Productions / Bun-Buku / MI Movies / France 3 Cinéma / Garidi Films
Género: Drama | FamiliaCine dentro del cine

Sinopsis:
Fabienne es una de las grandes estrellas del cine francés, una actriz que reina entre los hombres que la aman y admiran, pero en su mundo interior tiene grandes conflictos con Lumir, su hija. Lumir viaja con su marido e hija a París cuando se publican las memorias de su madre. El encuentro no tardará en convertirse en enfrentamiento: se revelarán verdades, se ajustarán cuentas, se hablará de amor y de resentimiento. (FILMAFFINITY)

Premios
2019: Festival de Venecia: Sección oficial (película inaugural)

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

Data: Diumenge, 26 d'abril del 2020
Hora: 6:00 de la tarda
Lloc: Teatre Monumental

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

Música de Rafael Martínez i Valls
Lletra de Lluís Capdevila i Víctor Mora
Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfònica titular

 Cançó d'amor i de guerra  sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d'abril del 1926 al Teatre Nou de Barcelona, i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Creada l'any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l'ideal, però la situació política feu que l'obra es prohibís abans de l'estrena. Sembla que aquest nom (l'ideal era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per l'autoritat, els autors de la sarsuela van decidir canviar-lo pel que ara coneixem.

Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres en català que més aviat va aconseguir representar-se.

Contextualitzat en una farga del Vallespir, l'any 1793, en plena Revolució Francesa. L'argument de l'obra es basa en la història d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d'un inesperat encontre amb l'infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi.

DON JOAN DE SERRALLONGA

Data: Diumenge, 25 d’octubre del 2020
Hora: 6:00 de la tarda
Lloc: Teatre Monumental

DON JOAN DE SERRALLONGA

Lletra de Victor Balaguer
Música d’Enric Morera
Adaptació de Francesc Pujols

Sarsuela catalana estrenada el 7 d’octubre del 1922 al Teatre Tívoli de Barcelona

L'acció se situa en temps de Felip IV en plena època del bandolerisme català entre els bàndols dels “nyerros” i els “cadells”. Don Joan de Serrallonga, del bàndol del “nyerros” va haver de exiliar-se a França després d’haver matat a en Feliu de Torrelles però torna a Barcelona perquè esta enamorat de Joana de Torrelles, cosina de la seva víctima. El bàndol del “nyerros” estava capitanejada pel Fadrí de Sau. En aquestes lluites es produeixen morts a les dues parts, acabant amb la protagonista.

Els “nyerros” i els Cadells” eren dues bandes armades amb cert punt polític que s’enfrentaven a Catalunya, a vegades es confonia amb bandolerisme, recolzant-lo o recolzant-se amb ell; els “nyerros” estaven més pròxims a la noblesa i defensaven els drets senyorials, els “cadells” lluitaven pels drets del poble.

LA CANCIÓN DEL OLVIDO

Data:  Diumenge, 24 de maig del 2020
Hora:  6:00 de la tarda
Lloc:  Teatre Monumental

LA CANCIÓN DEL OLVIDO

Lletra de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw
Música de José Serrano
Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfònica titular

 L'acció d'aquesta deliciosa obra es desenvolupa a l'antic Regne de Nàpols, el 1799. Rosina, jove princesa romana, s'ha enamorat de Leonello, capità audaç i aventurer, a qui ve seguint des de Roma. Leonello té concertada una cita amb Flora Goldini, cel·lebre cortesana. Rosina s’asseventa, i gelosa, vol impedir l'entrevista, per a això es val de Toribio, un pobre músic, al qual vesteix de gran senyor i s’introdueix a la casa de Flora. Quan Leonello arriba a la cita, Rosina en la seva disfressa de patge, li adverteix que la plaça ja està ocupada per un altre, i li suggereix venjar-se conquistant a l'esposa del seu rival. Li cita per a les deu a la casa de Rosina.

Acudeix Leonello, presumptuós. Ja en gales de dona Rosina fingeix dormir i l'aventurer Capità queda enamorat de la seva bellesa. Desperta Rosina i en un apassionat duo Leonello es confessa enamorat, aquesta vegada de veritat, però Rosina fingeix no creure, fins que ja segura del seu amor, li confessa tota la farsa.